Solet de poble

Avui, en una d'aquelles tardes terriblement aborridíssimes, sense res interessant a fer; ni ningú interessant amb qui parlar (tret del meu superiaio guapíssim que avui ha fet els seus 71 anyets i que tot s'ha de dir, está fet un xaval), me n'he adonat mirant les meves antigues entrades al blogg, que no he fet en aquests darrers mesos gaire cosa més que explicar dia rere dia la mateixa història, que si bé afortunadament ha canviat força en aquestes setmanes passades, té com a mínim, sempre al mateix protagonista.

I me n'he adonat que potser aquest ha estat el meu problema, de fet el problema del meu únic problema; si és que se li pot anomenar així.

Només vull deixar clar a totes les persones que puguin llegirme, o que hagin seguit la meva trajectòria per aquests mons cibernètics dels que fins fa poc, jo mateixa me'n fotia; que a la meva vida hi ha moltíssima més gent molt important i que per diverses raons són fonamentals; i que per motiu de la meva aparent desconsideració (digue-li això, digue-li costum) he deixat de banda (al menys en aquest espai) i que mereixerien un homenatge cada dia per estar-hi simplement (ja m'enteneu).

I suposo, que a aquells (aquelles en la seva majoria) que están ahí cada día (ya lo sabes nena -que supongo que cualquier cosa que te diga estará de más- , nenis), o casi cada día (perquè hem de treure els caps de setmana sagrats a la capital de la terra del vi, i bahaus diverses) no els importarà, donat que la majoria no saben d'aquestes frikis aficions meves.

De qualsevol manera, avui volia dedicar-li aquesta tonteria -fruit molt probablement de l'aborriment-, però que encara així me surt des de ben a dins, al meusoletqueparlaencatalàtancat per estar allí cada dia, per fer-me riure com ningú i sentir-me valorada, per ser tant sincer (o si vols "hiriente"), per trucar-me (o fer que te truqui cada tarda), per donar-me conversa a tota costa, per transformar el meu diners per xiclets en un bocata suculento de pernil, ... i bueno per estima'm (perque sé que m'estimes mooooooool) i jo testimo a tu.
Perque sé que de tant en tant ho llegeixes (encara que continuo pensant que jo no te vaig donar la direcció), vull acoseguir fer-te plorar -una miqueteta- jajajajajajajaja

Ara en serio, moltíssimes gràcies per haver-me permés que te conegui, i per formar una de les parts fonamentals de la meva vida; només vull que sàpiguis que et valoro i que sé que t'ho mereixes.

Molts petons a tota la resta de solets del meu univers.