L'aigua de Sant Joan

L'aigua per Sant Joan estava fresqueta. L'aire era suau i la brisa marina ficava els pels del punta. Va ser una nit preciosa, però no va sortir el sol. Al menys no va escalfar el suficient com per a que me n'adonés. Potser encara estic una mica adormideta. Massa.

L'arena es colava per cada raconet, per cada plec de la roba, per cada petit foradet de les bosses de plàstic que guardaven, encara, la beguda màgica.

Pero NO, jijijiiji, el sol no acabó de salir, i la lluna parlava també en català tancat, de poble, jajajajajaja Lluna que hagués estat sol si no hagués estat perquè li manacava la màgia. I es que no va poder beure la lluna, no.